Quo vadis, Sànchez?

«Tota l’obra s’aguanta dintre un caràcter de paròdia: paròdia de l’aspecte educatiu de l’esport, d’una banda; i de l’altra, paròdia de la preocupació —que la pedagogia moderna tracta de sistematitzar— de la recerca de la vocació. Tot plegat, la història del pobre Sànchez resulta una mena de Wilhelm Meister, transportat al to grotesc d’una facècia satírica. Són els anys d’aprenentatge d’un infeliç vistos al través d’un prisma de fina ironia, que acaben amb la sorpresa d’una vocació mai sospitada. El final és una mena d’apoteosi de la visió grotesca de la vida humana en les regions més profundes de la insignificància i de la vulgaritat… Sota una aparença modesta i sense pretensions, l’obra de Francesc Trabal és una de les més notables visions humorístiques dels aspectes característics del viure modern que s’hagin escrit en la literatura catalana». M. de Montoliu, La Veu de Catalunya, 5 d’abril de 1932.